1999

Pareix mentira com passa el temps, i com la comissió va creixent, venen, se'n van, tornen a vindre. . . Però sempre amb els millors i amb un mateix sentiment, gaudir la festa de les falla a la falla Don Bosco. 

De nou, Javier Perelló, va repetir amb el càrrec de president. El 13 de febrero es va inaugurar nostre primer casal , l’antic casal de la falla, situat al carrer Benito Pérez Galdós. Varem apareixer en la revista “A foc”, del mes d’abril. I varem guanyar el campionat regional de Truc.

1999                                                                       Records d'aquell any

Estimats amics de la Falla Don Bosco.

En primer lloc, vull saludar i agriar a tots els membres de la alla per donar-me l’ oportunitat de poder representar una cosa tant important com és la nostra Falla, cosa que per a mi és un privilegi. M’ agrada poder fer aço junt a Celia, la nostra Fallera Major Infantil, sense oblidar-me de Teresa i Amparo, ja que sense elles estic segura que no ho podriem conseguir.

Fallera Major: Begoña Soler Serra

En aquest punt i ja properes les festes Josefines, m’agradaria animar-vos a passar-les bé i viure-les com calen, convertint-les en les millors posibles.

Artista: Antonio Rosell Ninot

Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau

Lema: La casa gran que hi ha al Plà

  A tots, gràcies i bones festes falleres 1999

                                               Begoña Soler Serra

Por fin estamos en Fallas!!!!, y con ello he realizado mi sueño de ser fallera por primera vez.

Fallera Major Infantil: Celia Pallarés Barres

Desde este Llibret Fallero quiero decir que las fallas de Burriana son maravillosas, pero la Falla Don Bosco es algo más; por eso quiero invitar a todos los niños y niñas que se acerquen a nuestro casal, a nuestro colegio y a nuestra Falla, para vivir con nosotros los falleritos de Don Bosco, las mejores fiestas que os podáis imaginar.

Artista: Vicente Codina Ribes

Quiero agradecer a toda la gente de la Falla el buen recibimiento que me han brindado; y a ti Begoña, y a tu corte deciros que sois motivo de mi admiración, porque cuando sea mayor, yo también quiero ser fallera.

                                               Celia Pallarés Barres

JA TENIM CASAL!!!

El passat 13 de Febrer el vam inaugurar. Al mateix moment, el somni de tots els components de la comissió es va convertir en realitat. 

A les huit de la vesprada el director del col·legi salesià beneïa el casal amb la presència de l'il·lustrisim Sr alcalde D. Alfonso Ferrada, Regina major, Mª carmen Monzón i infantil, Laura Agulleiro, Fallera major i infantil de la nostra falla, Begoña Soler i Celia Pallarés respectivament, altres autoritats, nombroses representacions de altres falles i la nostra comisión en pleno.

Nou mesos, com cal, per a gestar este projecte, per a iniciar una etapa nova después de deu anys…i pico en el mon faller.

Corrien els primers dies del mes de juny del 98; no podre oblidar-ho mai cuan vaig entrar per primera vegada en el local, em va caure la llonganissa en la cendra.  Déu..!!! Allò era lo menys paregut a un local que me podria imaginar, les pusses eren com el puny, gotes per tot arreu, trastos de calibres insospitats, racons amb bolses de…coses rares plenes de runa, desnivells, taranyanes que jugaen per el techo com a Tarzán, les dues portes del carrer atrancades…

No m’atrevia a mirar al que tenia al costat, sols Abaso va trencar  l’encant  -“açò, en dos massaes i un sac de porland ho arreglem”

Ja vaig  eixir mes animat, clar que després si que vam pegar dos massaes, si  DOS MILLONS!!...I PICO!! ,  els sacs de porland desapareixien com caramelos…i arena?? Eixe casal te mes arena que la platja de Waikiki, i saorra (eixe nom no l’havia sentit mai, jo creia que es tractava d’un embotit…)  i ratjoles… i trastos!! Trastos i ferramenta en mal estat treballant en condicions infrahumanes, pales a quina mes vella, contenidors d’aigua foradats, metros de medir s’han perdut a tot arreu, -¿Qui te un metro? ¿On està el llapis? Porta un nivell!!! Pasta!!! Ací falta arena!!! ¿Què no sopem? Però sobretot camaradería, ratos molt bons, anècdotes per a contar als nets, sopars al carrer, gent…

Després de la mala impresió ens vam marcar un objectiu: inaugurarlo per a festes de la Misericordia. Quesito de moral i castanyes perquè sino qualsevol entés en la materia, sap que allò no podia ser, ja hi havia qui tenia l’orquesta contratà… Després del bou a ballar!!!... Els dimecres soparem al carrer amb el soroll corresponent i les miraes incredules del usuaria del autobús que para davant del casal.

Després les mirades estaven ficaes en Nadal…Per a nochevieja!!! Ja estava el menú, el raïm…il·lusió molta, pero les obres no s’acabaven mai. Jo m’acuse d’haver segut pesimista…Açò no s’inaugurarà en la vida!!!    I mira tú que ja està, es l’hora de recordar anecdotes, però asentats en les taules amb un got en la mà, en la tranquilitat d’anar a qualsevol reunió i no preguntar més ON??? Saber que al eixir de casa anirem a pendre el café al casal, que al acabar la feina podrem anar a beure una cervesa en companyia dels demés fallers, partits de futbol, jugar a les cartes i a esmorsar els diumenges a les nou i mitra.

Com podreu veure tan sols he nombrat a una persona. Al voltant d’ell nombrosos fallers, no vull pecar de mala memoria i per això no cite noms, es lo millor, perque cada un sap les hores que ha pasta en la contrucció del casal i no es moment de manifestar-ho, es moment de disfrutar-ho, per tot açò cal donarnos l’enhorabona a tots… JA TENIM CASAL!!!

Juanvi Planelles

Un altre any més compartit amb vosaltres, un any més de la nostra vida, de la nostra història.