2012

Com a president Juan Granell Ferré, i com a presidenta infantil a la xiqueta Eva Granell Monsonís. Cal destacar que per primera volta a la historia de les falles de Burriana, varem tindre a dos xiquetes com a falleres majors infantils de la falla.  Any dels doblets. 

                                                            Records de Carmen Melchor Borja

Fallers, falleres i lectors fidels d'aquest blog, molt feliç dia 15 de Març, el primer dia de nostra estimada setmana fallera. El passat exercici vaig representar aquesta comissió junt amb Roser i Maria, les primeres falleres majors infantils de Borriana a més d'uns àngels de xiquetes.

Fallera Major: Carmen Melchor Borja

En aquests moments sent nostàlgia i alegria alhora. Com és possible aquest confrontament de sentiments? Puc recordar tal dia com hui quan va quedar rematada nostra falla, un majestuós monument anomenat "I lo que te rondaré morena!". Aquell 15 de Març de 2012 va estar també el remat d'una setmana de treball duríssim causat per la bella flamenca obsessionada en no seure correctament. Quan vam patir, però quan elegantíssima va quedar la falla! La traca que un tant atemorida vaig encendre en la matinada del 16 va anunciar a Borriana que la falla Don Bosco ja estava plantada i jo només sentia alegria, orgull i admiració davant d'aquella festa de forma, llum, color i vers que era nostra obra d'art.

Artista: Rafa Ibáñez

Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau

Lema: Lo que te rondaré morena

Durant aquests dies he estat al casal, gaudint de nou de les peripècies de Rafa Ibáñez i el seu equip de treballadors entre els que es troben fallers molt sacrificats de la comissió plantant el monument d'aquest exercici. Rafa és un dels nostres estimats artistes i el any passat ens va allevar i fer gaudir de la flamenca. És davant d'aquesta escena d'esforç i treball on em surt la nostàlgia dels records, de no ser fallera, és a dir, "fallera de banda", com deia jo de menudeta. Però tot així, em naix de sobte l'alegria de trobar-me amb un monument tant o més si cap meravellós que l'anterior i una comissió arreladíssima al seu sentiment faller.

Ara fa 365 dies va començar una setmana històrica per a la nostra comissió. Ja penjaven a les parets del casal nombrosos guardons aconseguits durant l'exercici (carosses, creus, comparses, sainet...i etc, etc, etc), però el 16, vam aconseguir el doblet dels monuments amb els seus corresponents reconeixements. Allí estàvem Roser, Maria i jo amb Juan i Eva, els nostres estimats presidents, pujant i baixant a l'escenari de la Llar en nombroses ocasions. A la nit Marta, Sara i jo, vestides de flamenques fent honor a la nostra falla, ho vam celebrar amb la resta de la comissió gaudint de l'alegria que envoltava l'ambient. Em ve a la ment eixe dia com un dels més emocionants de la meua vida. Però per a la meua sorpresa, encara va quedar emoció per a la resta de setmana que va culminar amb el clamor de la cremà. De segur Marta i Carmen sentiran enguany tanta o més alegria de la que vaig sentir jo en aquells moments. Ara, que només acabem d'encetar la setmana, jo ja estic desbordant de nervis i emoció.

I resulta que hi ha una cosa que no em dona gens de nostàlgia, seguir pertanyent a aquesta comissió ara i per molt de temps. Durant els anys que estat a la falla m'he sentit com a casa, em trobe en un moment en que sent estima per molta gent, admiració i devoció. Estic enorgullida de seguir sent fallera i agraïda amb tots els membres de la comissió que estaven i que estan i que van fer per mi i per a mi un somni fet realitat i eixa entrega i estima és el millor guardó que he replegat.

El 2012 quedarà per sempre gravat en lletres d’or amb meu cor, acompanyat dels noms de les falleres majors infantils, corts d’honor, presidents, delegades i comissionats per sempre perquè tots, i dir tots és una cosa molt gran, tots els records des que em van envestir la banda fins la proclamació del 2013, són meravellosos. Ara a seguir gaudint i fabricant records.

VISQUEN LES FALLES! VISCA LA FALLA DON BOSCO!

Carmen Melchor Borja 

                                                    Records de Maria i Roser Gumbau Rosell

Conten els meus pares que quan encara no teníem un meset de vida, la setmana de Sant Josep, ens van dur a un dinar de la falla per a fer-nos falleres d’honor. Jo no me’n recorde, clar, però en la foto d’aquell dia es pot veure la cara de felicitat dels nostres pares, per les filles i per presentar-les a la comissió. Des d’aquell moment la falla ha sigut una cosa a tenir molt en compte en la meua vida. Els meus primers records de falla són de córrer pel casal, tirar coets amb ma mare, veure alçar uns monument gegants, del quals no recorde els ninots, però sí l’emoció i els nervis dels fallers, que no cabien de goig. Eixe goig l’he anat sentint jo a poc a poc. I més l’any 2012, sent Fallera Major Infantil junt a Roser. És el pagament que sent una fallera o un faller per la seua falla. No sé descriure-ho, i això que mon pare m’ajuda. És tot: la carrossa del fons marí i les petxines, la batalla de flors, el berenar amb la nostra Cort d’Honor a la piscina de les Alqueries, els moments al casal... També, com no, tots els actes en què Juan i Eva ens han acompanyat i, amb ells, eixa jove tan guapa i elegant, Carmen, com deia el papà, la nostra Carmen. Ah, i el seu Forky, clar.

 Falleres Majors Infantils: 

Maria Gumbau Rosell i Roser Gumbau Rosell

Ara, en veure les fotos junt a Maria, ens entra un no sé què en la panxa, com unes formiguetes que ens corren amunt i avall. I agraisc,perquè la mamà ens diu que hem de ser agraïdes, a totes aquelles persones que han estat pendent de nosaltres, perquè és molt bonic que els fallers no sols miren la falla, sinó que et miren a tu, et diguen coses boniques com ‘guapa’ i bonica, que te cuiden, que te mimen; i encara que a mi em dóna un poc de vergonya, et sents important i especial. Però sobretot he d’agrair als papàs l’oportunitat de ser Fallera Major Infantil junt a Maria, ja que ha sigut un gran esforç per a ells i, de veritat, un gran regal per a nosaltres. Ha estat un any complet, redó. El 16 de març, no l’oblidaré mai. Semblàvem una mar de premis, i de gent. Les dues corts i les tres reines, no teníem prou mans. Però el més bonic era l’alegria de la gent, que plorava de tan feliç com era. Eixes llàgrimes i les de la Cremà serien un bon resum de l’any 2012, un any entranyable i meravellós.

Artista: Óscar Fuentes

Crític: Salvador Doménech i Juane Gumbau

Lema: Història de la pintura

Un bes molt fort de part de

Maria i Roser, Falleres Majors Infantils de la falla Don Bosco, falles 2012.

Ja estem a 15 de març, hui és el dia de la plantà!!! Dia en qeu totes les falles trauen al carrer els seus monuments, que estaran plantats fins la nit de la cremà, nit del 19 de març!!! Ja ha arribat la setmana gran de les falles!!! A gaudir!!!